dijous, 15 d’agost de 2013

Tompall Glaser (1933-2013)


Font: USA Today

Portem uns dies molt dolents pel què fa a adéus a cantants que han fet gran la country music. Si fa uns dies lamentàvem la mort de Cowboy Jack Clement, avui ens fem ressó de l'adéu a un dels outlaws més grans i, al mateix temps, potser més desconeguts pel gran públic. Tompall Glaser ens ha deixat als 79 anys a Nashville, TN després d'una llarga malaltia. Glaser i Clement havia treballat plegats al llarg de la seva carrera (bé, molts artistes havien treballat amb Clement).

Thomas Paul 'Tompall' Glaser (3 de setembre 1933, 13 d'agost de 2013) va néixer a Spalding, Nebraska el 1933. Tot i que ja va començar la carrera musical a la dècada dels 50's, va ser durant els 60's i 70's que va assolir el cim musical, dins el moviment conegut com a música outlaw.

El 1975 va situar el tema "Put Another Log on the Fire" (potser la cançó més coneguda de la seva carrera en solitari) al #21 de les llistes country ("Billboard Hot Country Singles", ara "Hot Country Songs").


Va cantar amb Willie Nelson, Waylon Jennings i Jessi Colter a l'àlbum "Wanted! The Outlaws" (1976). A aquell àlbum hi apareixia la cançó "T for Texas", que us enganzem a continuació.


Us traduim a continuació l'article publicat a USA Today (aquí l'original en anglès) en fer-se pública la mort de l'artista.

Thomas Paul "Tompall" Glaser - un cantant, compositor, editor i artista fermament independent i una figura central en el "Moviment Outlaw" de la música country de la dècada de 1970 - va morir dimarts a casa seva a Nashville després d'una llarga malaltia. Glaser, que va formar part de "Wanted! The Outlaws", el primer àlbum d'un milió de vendes de la música country, tenia 79 anys.

Glaser era un rebel descarat en una ciutat ordenada per la indústria convencional. Ell i els seus germans Chuck i Jim eren propietaris de l'estudi de la 19th Avenue South, formalment conegut com a Glaser Brothers Sound Studios, però popularment anomenat "Hillbilly Central", on van enregistrar-s'hi 'Dreaming My Dreams' de Waylon Jennings o 'Aereo-Plain' de John Hartford entre altres. Poblada per una colla d'inadaptats incloent Glaser, Waylon Jennings, Billy Ray Reynolds, Roger "Captain Midnight" Schutt i altres, Hillbilly central era un regne dins el seu sector.

"Aquest edifici era una fortalesa", va dir el secretari de so de Glaser i publicista Hazel Smith, al llibre de Michael Bane "Outlaws: Revolution In Country Music" ("Outlaws: revolució a la música country"). "Era un lloc on podien anar i amagar-se. Era la seva llar, i no hi havia cap Picasso a la paret."

La Hillbilly Central va aconseguir el seu pic de popularitat el 1976, quan RCA Records va publicar "Wanted! The Outlaws", a càrrec de Glaser, Jennings, Willie Nelson i Jessi Colter. Aquest àlbum, amb material alliberat prèviament de cada un dels quatre artistes, va encapçalar les llistes country i diuen que va solidificar la reputació dels cantants "outlaws" (forajidos o proscrits), un terme destinat a transmetre el seu art peculiar més quen no pas una autèntica anarquia fora-de-la-llei. El 1976, Glaser i els altres "malfactors" eren ben coneguts a la Music city (Nashville, TN) per la seva creativitat inquieta i pels seus hàbits nocturns.


"Vaig descobrir dos principis de la vida nocturna de Glaser", va escriure el periodista David Hickey el 1973. "En primer lloc, no hi ha màquina de pinball que quedi sense ser jugada, i, en segon lloc, qualsevol establiment que posseeixi una màquina de pinball no tindrà molta sort en mirar de tancar mentre Tompall hi estigui jugant"

Glaser va néixer a Spalding, Nebraska, i es va criar en una granja de Nebraska. Ell i els seus germans van cantar a la ràdio local i en locals de la zona i, el 1957, el programa de televisió de la xarxa d'Arthur Godfrey.

El 1959, els germans van arribar a Nashville a petició del cantant Marty Robbins, qui els va contractar per cantar harmonies vocals en el seu xou i els va fer signar per al seu propi segell. Els Glaser també van fer gira amb Johnny Cash i va fer les veus en enregistraments com "Ring of fire" de Cash, "Leah" de Roy Orbison i "El Paso" de Robbins.

Amb el nom de Tompall & The Brothers Glaser, el trio va gravar una sèrie de singles country amb l'ajuda del productor Cowboy Jack Clement, i el 1966 Bobby Bare va tenir un gran èxit amb "Streets of Baltimore", una cançó escrita per Glaser i Harlan Howard. "Streets Of Baltimore" més tard va ser versionada per Charley Pride, The Statler Brothers, Gram Parsons, Nanci Griffith entre molts altres cantants i grups country.

Els germans Glaser també van esdevenir productors a partir del 1962, amb temes com "Woman, Woman" de Gary Puckett & the Union Gap (co-escrit per Jim Glaser), i el mega-èxit de Hartford "Gentle On My Mind" (versionat per molts altres, Glen Campbell potser el més conegut de tots)


Els diners obtinguts de la publicació d'aquests àlbums va ajudar a construir els Glaser Sound Studios, que es van inaugurar el 1970. El mateix any els germans Glaser van ser votats millor grup vocal de la Country Music Association. El 1971, els germans es van anotar un hit Nº 7 el tema "Rings", però el grup es va dissoldre el 1973 i Glaser es va embarcar en una carrera en solitari. Per llavors, Glaser i Jennings s'havien convertit en bons amics i socis, units per afinitats compartides com la música (i el pinball!) i el menyspreu per tot allò convencional.

"Abans que Waylon i Tompall s'unissin, ells no sabien que hi havia algú més com ells" va dir Hazel Smith a Michael Streissguth, autor del llibre "Outlaw: Waylon, Willie, Kris And The Renegades Of Nashville". "Crec que tots dos van pensar en secret que podria ser una bogeria. Tots dos havien anat a la seva, sols, durant tant de temps, que mai va passar pel seu cap que algú pogués sentir el mateix sobre la música country i Nashville."


Glaser i Jennings van coproduïr el mític "Honky Tonk Heroes" de Jennings, l'estiu de 1973, que va comptar amb nou cançons escrites per Billy Joe Shaver. Van compartir una visió de la música independent, fora dels sistemes tradicionals del Music Row. I van protagonitzar junts "Wanted! The Outlaws". Però van partir peres per una disputa editorial i Glaser es va reunir de nou amb els seus germans el 1980, va signar per Elektra Records i va recollir un #2 lloc a les llistes pel tema "Lovin' Her Was Easier (Than Anything I'll Ever Do Again)" que va gravar Kris Kristofferson.


Per no va durar massa, i els seus germans el van convidar a marxar de la banda el 1982. Glaser va gravar un altre àlbum en solitari el 1986 i després va vendre la Hillbilly Central per retirar-se de la vida pública.

Entrada de Tompall Glaser a la Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Tompall_Glaser.

dilluns, 12 d’agost de 2013

The Sunny Cowgirls: country australià del bo i millor


L'Albert Priego ens va fer descobrir fa unes setmanes un duet que fa un country espectacular des de fa una pila d'anys. Un parell de noies que aporten un alè fresc que tant de bo algun dia pogués arribar fins al cor de la indústria de la country music a Nashville, TN. No serà senzill. Com a vivència personal, us podem assegurar que a la botiga més emblemàtica de Nashville (la Ernest Tubb Record Shop), no tenien ni idea de qui eren. I això que el seu últim CD el van grabar a la mateix ciutat! En fi, ells s'ho perdren, de totes, totes.

Us parlem de les The Sunny Cowgirls (Web Oficial | Pàgina a Facebook | Canal a Youtube), un duet format per dues germanes australianes (Sophie i Celeste Clabburn) que us deixarà molt bon gust de boca si us agrada la música country reconeixible com a tal. ;-)

A casa nostra s'han creat alguns balls de linedance amb cançons seves. És el cas, ja a l'any 2008, del Six pack, dels Egara 66, que aquell any van presentar-lo al X Concurs del Nashville Country Club (l'any del SAMMY), quedant en 14ena posició. Però també és el cas del Whiskey Wiggle de l'Anna de Girona o del The globebox d'en Chatti The Valley.

El darrer treball publicat de les The Sunny Cowgirls es titula "What we do" i és el cinquè àlbum d'estudi.


Les "germanes country" han transmès a aquest àlbum el seu so més estimat. Han viatjat per tot el seu país per a trobar inspiració per la seva última entrega musical i han capturat l'esperit d'Austràlia per incorporar-lo a les seves cançons.

Escriuen el que viuen, i no demanen perdó per fer-ho. Continuen demostrant a través de la música que els agrada divertir-se, que no se n'avergonyeixen, i que de tot plegat n'escriuen les cançons d'èxit dels seus àlbums.


Han estat reconegudes per les seves cançons sobre la terra en el passat i a "What we do" segueix mostrant un enfocament honest i real a tot això. Ja es tracti de l'agricultura i els personatges australians que els han inspirat, o el conflicte entre l'estil de vida de ciutat o de comarques... elles diuen les coses com són.

Per aquest disc, van gravar la majoria de les cançons a Nashville (USA). La nova experiència va permetre que les dues utilitzessin els millors músics d'estudi disponibles per assegurar els millors resultats possibles.


"What we do" reafirma les Sunny Cowgirls com les veus de la joventut rural d'Austràlia. A partir dels sons i les imatges que apareixen a "Green and gold" i les cançons d'inici de festa com ara "A game" o "All nigher" el CD ofereix temes per tots els gustos.
cançó, és per això que segueixen sent un dels actes de música country més populars a Austràlia.

dissabte, 10 d’agost de 2013

Graeme Connors


El ressò que està tenint el ball "Less travelled" que els Dreamers van presentar i situar al 2on lloc del proppassat concurs del Kansas Country de Mollet del Vallès, hem volgut esbrinar alguna cosa més de la cançó del ball.

Com molts ja sabreu a aquestes alçades, duu per nom "The Road Less Travelled" i la canta en Graeme Connors.


Ieps! Un petit incís... sabíeu que George Strait també va publicar una cançó amb el mateix títol?



Graeme Connors és un cantant de música country australià (poca conya amb el country que es fa a aquell país). El seu estil oscil·la entre la música folk, el pop i el country contemporani.

Hem entrat a la seva pàgina web oficial (http://www.graemeconnors.com) per saber algunes coses més d'ell. A continuació us en fem un resum.

"Les cançons són especials. En qüestió de minuts es pot resumir la teva vida, et fan sentir com a casa, o provocar un record meravellós."

Graeme Connors és algú que escriu aquest tipus de cançons. Com un dels compositors més estimats d'Austràlia, crea històries a l'estil cinematogràfic amb música amb les que podem aferrar-nos; cançons que d'alguna manera donen sentit a la nostra vida, fins i tot quan ho passem magre.

Les cançons de Graeme es belluguen sense esforç a través de gèneres que van des del folk, el pop i country contemporani, sempre aportant el seu estil personal.

Especialment estimat i reconegut per la comunitat d'aficionats a la country music, Graeme mai es va proposar com a meta aquest estil musical, però les seves històries honestes capturen la imaginació dels amants de la música nord-americana per excelència tan còmodament com el públic en general.


A diferència de moltes cançons pop, les cançons de Graeme van a algun lloc i expliquen una història, que sol acabar amb una lliçó de vida, conclusió o resolució.

"Quan començo a escriure una nova cançó, mai se sap molt bé on acabarà", diu el compositor." Sovint tinc un parell d'imatges molt fortes i a partir d'allà vaig fent."


Les cançons de Graeme han donat lloc a una distingida carrera que abasta més de 35 anys i 17 àlbums, a més de parets i lleixes plenes de premis. La llista de premis inclou 14 guitarres d'Or, un premi ARIA, dos premis APRA a la composició de cançons, dos premis American Song Festival, dos premis MO per a actuacions en viu, 12 de Tamworth Premis de l'Associació d'Autors i un prestigiós guardó Songmaker australià. I entre altres reconeixements, el respecte que li té la indústria de la música country d'Austràlia va fer que tingués el seu espai al Passeig de la Fama de Tamworth


Sense vergonya, influenciat per cantautors com Randy Newman, Kris Kristofferson i John Prine, va ser a través de les cançons de Kristofferson que un jove Graeme Connors va aprendre a creure's el què deia i dir el què creia.


Amb només 14 anys, Graeme ja va tenir clar que ell, la seva guitarra i les seves cançons serien companys la resta de la seva vida. El nen nascut a Queensland estimava actuació en directe i ja cantava amb la seva pròpia banda des de ben menut.

En una carrera que abasta gairebé quatre dècades, ha publicat 17 àlbums i ha escrit un catàleg extens i impressionant de cançons per a altres artistes, com John Denver, Jon English i Slim Dusty, així com la seva pròpia obra.

Els temes de les cançons de Graeme arriben per tot arreu.

"Mirant cap enrere en el meu repertori, Austràlia és una part molt important de les meves cançons", diu Graeme. "La majoria de les meves cançons realment reeixides també han tingut una forta connexió australiana."

"Randy Newman i John Prine em va inspirar perquè van escriure sobre les subtileses de la cultura americana, i també volia explorar qui érem, anar una mica més profund que 'Up No Cazaly'. Volia celebrar caràcter australiana sense fer una paròdia".

Graeme assoleix una primerenca fita el 1974, quan ni més ni menys que Kris Kristofferson el va descobrir. El llegendari cantant / compositor nord-americà va quedar tan impressionat amb Graeme que va produir el seu àlbum debut "And When Morning Comes".

Els èxits més destacats a continuació van ser en primer lloc un tema com "Hot Town", un single d'èxit d'English Jon, i en segon lloc esdevenir un compositor favorit del Slim Dusty més tardà, i que va arribar a gravar fins a 12 cançons de Graeme.

dimecres, 7 d’agost de 2013

Paul Overstreet (1956)


Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Paul_Overstreet

Paul Lester Overstreet (conegut musicalment com a Paul Overstreet) va néixer el 17 de març de l'any 1955 a Vancleave, Mississippi, als Estats Units.

Tot i ser cantant en solitari i enregistrar fins a 10 àlbums d'estudi entre els anys 1982 i 2005, la seva carrera està molt marcada per la seva faceta de lletrista. I, d'entre tots els cantants que han gravat temes seus, Randy Travis s'endú el pèsol. Però també Blake Shelton, Keith Whitley, The Judds o Kenny Chesney han cantant i publicat temes seus.


Fill de Mary Hatten i William Overstreet, va començar la seva carrera com a part del trio S-K-O (Schuyler, Knobloch and Overstreet) arribant a publicar un àlbum abans de ser reemplaçat per en Craig Bickhardt.

Els seus fills, Nash i Chord, també han seguit la carrera artística. En Nash és el guitarrista d'una banda pop anomenada "Hot Chelle Rae", mentre que en Chord és conegut pel paper de Sam Evans al programa de televisió "Glee".

Però com dèiem més amunt, la seva carrera musical destaca sobretot per les seves lletres, bàsicament country.

Ha escrit o coescrit fins a 27 top-10 cançons. I ha guanyat 2 Grammys i 2 Cançons de l'any per la CMA (Country Music Association, els anys 1987 i 1988). Més premis: "BMI Lletrista de l'any" 5 cops seguits, del 1987 al 1991, una fita que mai ningú havia aconseguit fins al moment.

De totes les cançons, potser la més coneguda és "Forever and ever, Amen", popularitzada per Randy Travis.


Seguint-les de prop, hi ha "On the other hand", del mateix Travis o "When You Say Nothing at All" duta per Keith Whitley al #1 abans que Alison Krauss (1995) o Ronan Keating (1999) la posessin de moda altres vegades.





A banda, temes com "A Long Line of Love" de Michael Martin Murphey (1987) o "Love Can Build a Bridge" de the Judds (1990), "She Thinks My Tractor's Sexy" de Kenny Chesney o "Some Beach" de Blake Shelton formen part dels hits més coneguts d'Overstreet.






I no seria just no citar un tema més, preciós, que va popularitzar Tanya Tucker. No és altre que "I won't take less than your love"

dimarts, 6 d’agost de 2013

Bryan Kennedy, cantant i escriptor excepcional


És ben veritat que la country music no s'acaba mai. Quan creus que més o menys coneixes alguna coseta (grups, cantants, cançons...) sempre en surten de nous. Per cada cantant que creus conèixer, te n'apareixen 100 de nous en un tres i no res, com bolets a la tardor. És un no-parar.

Fa una estona hem publicat un article sobre el magnífic duet Wilson Fairchild i ja ens ha donat peu a anar més enllà. A la notícia hi explicàvem que un dels germans musicals del duet és un tal Bryan Kennedy. I que aquest tal Kennedy havia estat autor d'uns quants temes de Garth Brooks. Doncs bé, estirant del fil hem descobert un tros de compositor i escriptor! Un nou rovelló al cistell! ;-)

Bryan Kennedy (Web Oficial, Twitter) va néixer a Shreveport, Louisiana. No obstant això, es va criar a Tennessee a l'àrea de Nashville. Al principi Bryan va provar amb l'atletisme. Va obtenir una beca de futbol americà de la Universitat de Mississippi, on es va convertir en l'ala defensiva durant tres anys. L'últim any, Bryan va ser guardonat amb el premi John Howard Vaught d'excel·lència. Va sortir de la Universitat de Mississippi l'any 1983 a molt poc d'aconseguir la seva llicenciatura. Li va quedar pendent així que, vint anys després, Bryan va tornar a la universitat un cop més per acabar la seva llicenciatura en Periodisme. Bryan es va graduar, finalment, a la primavera de 2003.

Bryan va començar la seva aventura musical col·laborant amb el seu pare, i més tard per a Ricky Skaggs i The Statler Brothers. Ell atribueix el seu talent composant cançons a haver sabut escoltar totes les grans cançons d'altres mentre son pare treballava (ser fill d'un productor llegendari com Jerry Kennedy hi deu ajudar). Sa mare també era cantant (Linda Kennedy), o sigui que és ben bé que ho duu als gens.


El primer contracte escrit de Bryan va ser amb una important companyia discogràfica de música country, produint cançons per una primerenca Terri Clark. De fet, eren ell i el seu germà Gordon els qui van treballar-hi.

Però aquesta feina va durar poc. La discrogràfica no va veure en cap dels dos germans el què buscava. Això va provocar que en Bryan toqués fons i sortís del sector durant un temps. Abatut, va anar a treballar en una granja convençut que els seus dies a Nashville s'havien acabat. No obstant, el mateix Kennedy diu sovint que aquells dies van ser una benedicció. Les coses que va aprendre sobre la vida, els amics i la feina van ajudar-lo a començar a escriure la seva pròpia música.

I va ser aleshores quan els de la "EMI Music Publishing" van escoltar el material de Bryan i li van oferir un contracte per escrit. Com aquell qui diu, amb el temps just perquè la tinta s'assequés al contracte, ja va veure la llum el seu primer #1. Agafeu-vos, ni més ni menys que la cançó "The American Honky Tonk Bar Associaiton" per un cantant que no sabem si us sonarà... Garth Brooks!


Seria la primera d'unes quantes cançons que Brooks duria a dalt de tot i que farien les delícies dels aficionats a la música country del món sencer.

Bryan Kennedy no només escriu cançons. També és l'autor teatral de la comèdia musical "Toe Roaster" (Pàgina a Facebook), molt aclamada al seu país. Va sortir de gira juntament amb altres artistes com Wynn Varble (autor de dos número u: "Have you forgotten" de Darryl Worley i "Waiting on a Woman" de Brad Paisley) i Troy Jones, que va escriure, "Shift work" de Kenny Chesney i George Strait, i el número u de Billy Currington "People are crazy".

L'èxit amb "Toe Roaster" el va dur a fer-ne una versió nadalenca "MistleToe Roaster" (on va participar-hi també Langdon Ried, dels Winston Fairchild).

Tot plegat el va fer escriure en altres direccions: guions d'animació, dibuixos animats, llibres per a nens, novel·la de misteris i un llibre d'inspiració a mitges amb Langdon Reid.

Bryan sempre està treballant en una cosa nova. Escriu regularment a la seva pàgina web oficial: www.bryan-kennedy.com. Viu a Florida, però passar la major part del temps viatjant i actuant per tot arreu.

El seu espectacle és totalment "Ell". És difícil de descriure, però amb influències que van des Merle Haggard a Bill Cosby, que, sens dubte, fa entendre d'on treu el seu sentit de l'humor

Bryan ha escrit diverses cançons per a altres cantants: Rick Trevino, The Derailers, Deryl Dodd, Chuck Wagon & The Wheels, Jerry Reed, entre d'altres. Com hem dit més amunt, destaquen cançons que apareixen en nombrosos CDs de Garth Brooks, incloent tres hits #1 com ara "Good Ride Cowboy", "The beaches of Cheyenne" i "American Honky Tonk Bar Association" A més, Bryan va fer de teloner de Garth Brooks amb un bon amic, Dan Roberts, actuant al davant de milions de persones.


Alguns dels altres talls Garth Brooks de Bryan són:
“The Fever” – Fresh Horses
“The Old Stuff” – Fresh Horses
“Cowboy Cadillac” – Sevens
“Rodeo or Mexico” – Scarecrow
“Meet Me in Love” – The Lost Sessions
“Cowgirl’s Saddle” – The Lost Sessions

Wilson Fairchild, un duet magnífic de bona música country, bluegrass i gospel



Què gent, parlem de cantants country? :-)

Ens agradaria aprofitar aquests dies d'agost on el volum de feina a Countrycat ha baixat una mica per publicar un dels nostres monogràfics sobre un dels duets country que si la sort els acompanya poden arribar ben amunt.Bé, la sort i una indústria de la Country Music cada vegada més allunyada dels cantants tradicionalistes.

Es tracta dels Wilson Fairchild (Web oficial | Pàgina a Facebook. A Catalunya els hem conegut recentment gràcies al ball P3 que en Gabi Ibáñez ha creat no fa pas massa. No en va, en Gabi va tenir la oportunitat de conèixer-los personalment en el seu darrer viatge als Estats Units. El duet feia de taloner a la gira de concerts que el malauradament desaparegut George Jones estava fent aquest 2013. Doncs bé, la cançó d'aquest ball que tant està agradant es titula Break it or take it i forma part del CD "Country On" de la banda.

Wilson Fairchild és un duo de música country compost per en Wil i en Langdon Reid, de la preciosa Shenandoah Valley de Virgínia. Aquests dos homes, coneguts com "els nois Reid," han estat escrivint, cantant i tocant música junts tota la vida. Per resumir la seva passió per la música i la seva carrera n'hi ha prou amb el vers d'una de les seves cançons "Country on", ho diu tot: "Ens encanta la música country i mai deixarem que mori."

Wil i Langdon són compositors aclamats. Tots dos han estat escrivint cançons des dels seus anys d'adolescència entre mig dels jocs de beisbol, el futbol i les nenes. Juntament amb la gravació de la seva pròpia música, artistes com els Statler Brothers o Ricky Skaggs també han gravat les seves cançons.

Així que sí, això significa que la seva gamma composició de cançons va des del Country fins al bluegrass o el gospel. Van aprendre l'art dels millors i no són aliens a saber com posar una idea dins una melodia i sortir-ne amb una gran cançó. De fet, Wil i Langdon han escrit cinc dels temes del seu últim àlbum, i s'inclou una versió fascinant de "The Star Spangled Banner".

A més de cantar i compondre, tots dos toquen la guitarra a l'escenari i han tocat molts altres instruments durant les sessions de gravació. Però l'espectacle de Wilson Fairchild és molt més que música, és una experiència. Una cosa és segura, i us ho podem dir per experiència pròpia d'haver viscut un dels seus concerts: aquests nois saben com entretenir.

El pare de Wil és Harold Reid i el pare de Langdon és Don Reid dels llegendaris Statler Brothers. El 2007, Wil i Langdon van escriure un tribut als Statlers anomenat simplement "The Statler Brothers song".


Des dels últims anys fins al present, Wil i Langdon segueixen sumant èxits a la llista, així com amics i fans de la pàgina de Facebook. Les seves personalitats atractives, juntament amb el seu talent musical i l'enginy improvisat és el complement perfecte per a qualsevol tipus de públic.

Com us dèiem al principi, han obert l'espectacle per George Jones en diverses aparicions. Han aparegut a l'escenari del Grand Ole Opry, entre moltes altres fites.

"Country on" és l'àlbum més recent que han publicat. Dues de les cançons, "Dude" i "Stuck" van ser co-escrites amb el seu "germà musical", Bryan Kennedy. És possible que hàgiu sentit a parlar dels èxits de Bryan de tres números u que va escriure per Garth Brooks. El CD "Country on" va ser produït pel seu altre germà Kennedy, Gordon. Gordon Kennedy és un productor guanyador del Grammy pel seu treball amb Peter Frampton, així com a guitarrista i compositor de gran èxit. Gordon va ser un dels tres escriptors de la cançó d'Eric Clapton "Change the World". Wil i Langdon es van associar amb Gordon per escriure "Make God First” per a Ricky Skaggs, que està en el seu àlbum "Mosaic", nominat als Grammy.

Wilson Fairchild ho fan tot, acústic o amb banda. Com diuen a la seva web: "Una vegada que escolteu la seva música, us en fareu fans. Una vegada que els veieu en concert, encara us en fareu més fans. I una vegada que tingueu l'oportunitat de parlar amb ells, us en fareu amics de per vida!"

Podeu escoltar les cançons del seu àlbum "Country on" a aquesta web: http://airplaydirect.com/music/wilsonfairchild. Ja ens ho sabreu dir!

dilluns, 5 d’agost de 2013

Taylor Swift (1989)

Font utilitzada: Wikipedia

Avui us parlarem d'una cantant idolatrada mundialment a nivells similars a Justin Bieber pels adolescents i la indústria oficial de la country music.

Però d'una cantant odiada a límits increïbles a parts iguals, sobretot pels amants de la música country neo tradicional (què no dir ja de l'odi que li dediquen els amants de la música country més tradicional...).

Taylor Swift és la nova nena (bé, adolescent) prodigi (bé, mediàtica) de la música country de Nashville.

Des de Countrycat sempre hem dit que la música és passió, sentiment, i com a tal, opinable. S'ha de respectar a tothom, encara que agradin més unes coses que altres.

És una obvietat dir que la seva música és pràcticament idèntica al pop més comercial, més semblant a tota la resta. Aquesta noia no aporta res de nou a la indústria, a banda d'una cara nova i ingressos milionaris.

I més concretament, a la música country, creiem que no hi aporta res de res. Tot estil necessita evolucionar, d'acord, però una cosa és evolucionar i l'altre és fer una transformació tant gran que deixi d'identificar-se amb anys i anys d'història musical. I el suposat country de Taylor Swift no s'assembla en res al country de tants i tants artistes que des de principis del segle XX van generar el què fins fa pocs anys es coneixia com a música country.

Però ja se sap que sobre gustos tothom té raó. I potser estem equivocats. Simplement, deixem aquí el debat.

Ei, i ni que sigui per parlar d'ella i així obtenir una millor situació als cercadors (jejeje), avui us explicarem cinc cèntims de la noia.

Taylor Alison Swift (13 de desembre de 1989, Reading, Pennsylvania, USA) és una cantant i compositora nord-americana. Criada a Wyomissing, Pennsylvania, Swift es va mudar a Nashville, Tennessee a l'edat de catorze anys per seguir una carrera en la música country. Va signar amb el segell independent Big Machine Records, i va esdevenir la compositor més jove a ser contractada per Sony / ATV Music Publishing House.

El llançament de l'àlbum debut homònim de Swift l'any 2006 la va convertir en una estrella de la música country. És la persona més jove a escriure en solitari i fer una cançó número ú en les listes country ("Our Song", el seu tercer single). Va rebre una nominació a Millor Artista Novell en els Premis Grammy 2008.


El segon àlbum de Swift, Fearless, va ser llançat l'any 2008. Animat per l'èxit d'encreuament pop dels singles "Love Story" i "You Belong With Em", Fearless es va convertir en l'àlbum més venut de 2009 i va ser recolzat per una extensa gira de concerts. El disc va guanyar quatre premis Grammy, amb Swift convertint-se en la més jove guanyador de l'Àlbum de l'Any.

El tercer àlbum de Swift, "Speak Now" de 2010, va vendre més d'un milió de còpies en la seva primera setmana de llançament als USA i va ser recolzat pel Speak Now World Tour. El tercer senzill de l'àlbum, "Mean", va guanyar dos premis Grammy.

El quart àlbum de Swift, "Red", va ser llançat l'any 2012. La seva publicació va generar vendes de 1,2 milions de nord-americans, les més altes registrades en una dècada.


Els singles "We Are Never Ever Getting Back Together" i "I Knew You Were Trouble" van ser èxits mundials.


Taylor Swift és coneguda per les seves cançons narratives sobre les seves experiències com a adolescent. Com a compositora, ha estat guardonada per l'Associació de Compositors de Nashville i el Songwriters Hall of Fame.

Altres èxits de Swift inclouen set premis Grammy, 12 premis de música Billboard, onze American Music Awards, set Country Music Association Awards-sis de l'Acadèmia de Música Country.
Ha venut més de 26 milions d'àlbums i 75 milions de descàrregues digitals individuals a tot el món. Forbes estima que la seva fortuna ascendeix a més de $ 220 milions. A més de la seva carrera musical, Swift ha aparegut com a actriu en el drama criminal CSI (2009), Valentine's Day (2010), la pel·lícula d'animació "The Lorax" (2012) i la comèdia "New Girl" (2013). Com filàntropa, Swift recolza l'educació artística, l'alfabetització dels nens, l'ajuda en desastres naturals entre altres.

Discografia de Taylor Swift:
Taylor Swift (2006)
Fearless (2008)
Speak Now (2010)
Red (2012)

Trobareu la informació completa a la seva entrada a la Wikipedia (Anar-hi)