diumenge, 9 de juny de 2013

Dean Dillon (1955)


Font d'informació: http://en.wikipedia.org/wiki/Dean_Dillon

Avui us volem parlar d'un autèntic mestre de la música country. A molts de vosaltres no us sonarà gens ni mica el seu nom. És relativament normal, la fama se l'enduen els cantants. Però podeu estar segurs que cantants com George Strait no haurien arribat a on són sense gent com en Dean Dillon.

Dean Rutherford (o Dean Dillon com a nom artístic (http://www.deandillon.com), nascut el 26 de març de 1955 a Lake City, TN és un dels més grans i prolífics lletristes (songwriters) de la música country contemporània.

Va començar a tocar la guitarra als 7 anys i als 15 ja va en un xou de varietats de Knoxville anomenat JIM CLAYTON STARTIME, com a lletrista i artista. Quan va acabar l'institut, ja tenia la mirada enfocada cap a Nashville...

I tal dit, tal fet. Ni més ni menys que fent autoestop va arribar l'any 1973 a la Music City. Allà va ser descobert per Shelby Singleton de la SUN RECORDS. Després d'una temporada, però, seguia estant al mateix lloc. Segons comenta ell mateix a la biografia de la seva pàgina web: "he was once again walking the streets of a town he barely knew" (ell seguia caminant pels carrers d'una ciutat que gairebé no coneixia). Però va arribar el dia que tantes milles i trucades a portes van tenir fruit. El compositor Frank Dycus es va interessar en Dillon.

Van ser uns anys en què la col·laboración Dillon-Dycus va ajudar a engegar la carrera musical d'un jove George Strait, cridat a ser una llegenda. Dean també va treballar per l'ex fiddle de Porter Wagoner, Mac McGahey's, a l'Opryland de Nashville.

L'any 1976 va fer el paper de Hank Williams al Country Music Show de la mateixa Opryland. Mentre era allà, un amic el va presentar al compositor John Schweers, que al mateix temps el va presentar a un productor dels peixos grossos de Nashville, Tom Collins. Tres setmanes més tard, la mateixa Barbara Mandrell va grabar una de les cançons de Dillon.

L'any 1979, Jim Ed Brown i Helen Cornelius van arribar al #1 amb el seu tema "Lying Here in Love with You" una cançó que va escriure a dues mans amb el seu amic Gary Harrison.

Entre els anys 1979-1983, Dillon va entrar a les llistes com a artista individual fins a 8 vegades, i es va endinsar al Top 30 amb "I'm into the Bottle (To Get You Out of My Mind)."


Va seguir escrivint hits per altres artistes country, com el tema de 1983 de George Jones "Tennessee Whiskey." Aquests èxits van situar Dillon com a cantant i compositor dins l'escena del country.

Aquest tema, precisament, el vam poder viure quatre bojos pel Country a l'avant-penúltim concert que George Jones va fer abans de morir :'-(


No va passar massa temps fins que un cop de la RCA Records va emparellar Dillon amb Gary Stewart, el "King of the Honky Tonkers."

Van grabar un parell d'àlbums plegats, i sobretot el de 1982, Brotherly Love, va tenir força èxit. Però no van anar massa pel bon camí... Després d'aquesta experiència, Dillon va decidir fer una pausa musical que va durar 5 anys. Va fer dissabte de la seva vida personal i es va concentrar en composar cançons.

Va escriure o coescriure una pila de hits durant aquest periode, i va tenir un èxit considerable al costat del rei George Strait, que va dur fins a 5 cançons seves a les llistes en l'etapa 1981-1988.

Aquesta bona feina va dur a Dillon a signar un nou contacte amb "Capitol". Ricky Scruggs li va produir un parell d'albums, "Slick Nickel" i "I've Learned to Live". El més tardà va incloure un duet amb Tanya Tucker anomenat "Don't You Even Think About Leaving."


Dean Dillon va canviar de discrogràfica per signar amb "Atlantic", on va publicar un dels seus treballs més coneguts el 1991 "Out of Your Ever Lovin' Mind", però tot i fer referència als seus herois de la música country, aquell CD va flirtejar una mica amb el pop. La veritat és que aquell LP va ser qualificat de retrocés en la seva carrera.

Però va ser momentani. La seva feina com a lletrista va continuar prosperant durant la dècada màgica dels 90, col·laborant amb Strait i nous talents com Kenny Chesney, Toby Keith i Lee Ann Womack.

L'any 2002 va entrar al "Nashville Songwriters Hall of Fame" (juntament amb Bob Dylan i Shel Silverstein).

Actualment Dillon segueix tocant i escrivint èxits un darrere l'altre.

La seva relació professional amb George Strait és potser la seva vessant més mediàtica. No en va Dillon va aparèixer com a artista convidat en un dels concerts de la gira de despedida de George Strait, "The cowboy rides away".

En aquest vídeo casolà se'ls pot veure a tots dos interpretant "Honky tonk crazy".


Només cal fer un cop d'ull a la llista de temes de Dillon que Strait ha convertit en himnes country per la història recent: "The Chair", "Nobody in His Right Mind Would've Left Her", "It Ain't Cool to Be Crazy About You", "Ocean Front Property", "Famous Last Words of a Fool", "I've Come to Expect It From You", "If I Know Me", "Easy Come, Easy Go", "Lead On", "The Best Day", "She Let Herself Go" i, escrit amb el fill de George Striat, "Living for the Night".








A la Wikipedia trobareu la llista completa de cançons que ha escrit o coescrit i que han grabat artistes coneguts. Però us n'enganxem unes quantes aquí mateix perquè us en feu una idea:

Alabama "Changes Comin' On"
Brooks & Dunn "I'll Never Forgive My Heart" (amb Ronnie Dunn, Janine Dunn)
Gary Stewart "An Empty Glass"
George Jones "Tennessee Whiskey"
George Strait "Any Old Love Won't Do" (amb Frank Dycus)
George Strait "Back to Bein' Me" (amb Hank Cochran)
George Strait "Down and Out" (amb Frank Dycus)
George Strait "Easy Come, Easy Go" (amb Aaron Barker)
George Strait "Famous Last Words of a Fool" (amb Rex Huston)
George Strait "Friday Night Fever" (amb Frank Dycus, Blake Mevis)
George Strait "Her Goodbye Hit Me in the Heart" (amb Frank Dycus)
George Strait "Holding My Own" (amb Pam Belford)
George Strait "Honk If You Honky Tonk" (amb Ken Mellons, John Northrup)
George Strait "Honky Tonk Crazy" (amb Frank Dycus)
George Strait "Honkytonkville" (amb Buddy Brock, Kim Williams)
George Strait "If I Know Me" (amb Pam Belford)
George Strait "I'm All Behind You Now"
George Strait "It Ain't Cool to Be Crazy About You" (amb Royce Porter)
George Strait "I've Come to Expect It From You" (amb Buddy Cannon)
George Strait "Lead On" (amb Teddy Gentry)
George Strait "Marina del Rey" (amb Frank Dycus)
George Strait "Nobody in His Right Mind Would've Left Her
George Strait "Ocean Front Property" (amb Hank Cochran, Royce Porter)
George Strait "The Chair" (amb Hank Cochran)
George Strait "Unwound" (amb Frank Dycus)
George Strait "We're Supposed to Do That Now and Then" (amb David Anthony, Joseph-Nicholas-Pancrac Royer)
George Strait "What Would Your Memories Do" (amb Hank Cochran)
George Strait "Without Me Around" (amb John Northrup)
George Strait "You Sure Got This Ol' Redneck Feelin' Blue" (amb Buzz Rabin)
Hank Williams, Jr., Waylon Jennings, and Ernest Tubb "Leave Them Boys Alone"
Keith Whitley "Miami, My Amy"
Kenny Chesney "A Lot of Things Different" (amb Bill Anderson)
Kenny Chesney "Guitars and Tiki Bars" (amb Kenny Chesney, Mark Tamburino)
Lee Ann Womack "Twenty Years and Two Husbands Ago"
Pam Tillis "Spilled Perfume"
Paul Overstreet "If I Could Bottle This Up"
Rodney Atkins "The Corner" (amb Dale Dodson, Jessie Jo Dillon)
Sammy Kershaw "One Day Left to Live"
Shenandoah "Darned If I Don't (Danged If I Do)"
Toby Keith "A Little Too Late" (amb Toby Keith, Scotty Emerick)
Vern Gosdin "Set 'Em Up, Joe"
Vince Gill "Whippoorwill River" (amb Vince Gill)




Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,... )